Educar a un cadell i convertir-lo en un gos sociable: guia per a una bona socialització

Bruna Fernandes, educadora canina de Royal Canin, ofereix una guia per a ajudar als propietaris en l’educació durant aquesta primera etapa.

Perquè un cadell arribe a ser un gos adult sociable és molt important dur a terme una bona socialització des de primerenca edat, començant sempre quan haja completat el seu protocol de vacunació. Socialitzar a un cadell és ensenyar-li, de manera gradual i tranquil·la, aqueix nou món en el qual viurà, permetent-li conéixer els diferents entorns, sons, persones, animals o experiències perquè guanye confiança davant noves situacions. Per a aconseguir-ho, l’entrenament és clau, però sempre respectant la naturalesa de l’animal i el seu benestar, abans de res.

Per això, Bruna Fernandes, educadora canina de Royal Canin, ofereix una sèrie de consells centrats en l’educació dels gossos en les seues primeres etapes.

En primer lloc, recomana facilitar i assegurar la qualitat dels contactes del cadell mitjançant la cerca de gossos sociables i equilibrats, ja “aporta experiències agradables i positives per al cadell”.

A l’hora d’afrontar les relacions amb altres gossos, s’ha de prioritzar la qualitat a la quantitat, ja que “una mala experiència en l’etapa de cadell pot influir en la manera de relacionar-se amb altres gossos en el futur”, comenta.

Així mateix, l’experta recomana als propietaris evitar els parcs canins, ja que no solen ser zones sanitàriament adequades per als cadells. A més, a l’haver habitualment un gran nombre de gossos, “les nostres mascotes tendeixen a atabalar-se amb facilitat en les seues interaccions”.

En el cas que els gossos amb els quals el cadell estiga interactuant siguen equilibrats, el propietari hauria d’intervindre el menys possible. Facilitar la seua comunicació permetrà al gos adult “poder ensenyar al cadell fins a on pot arribar (podent grunyir-li o fins i tot fer-li un xicotet marcatge), una cosa fonamental perquè el cadell aprenga a interpretar el llenguatge caní i que els seus jocs també tenen límits”.

Finalment, Fernandes recomana donar la llibertat al cadell per a acostar-se i allunyar-se per a no forçar la relació. “Les trobades en estàtic donen més lloc a tensió i conflictes pel que s’insta el propietari anar caminant amb tranquil·litat”.

QUÈ FER SI EL GOS JA ADULT ÉS POC SOCIABLE?

En aquest cas, en primer lloc, l’experta indica que el propietari ha de respectar la naturalesa del gos i assumir que aquest pot ser sociable amb uns gossos i amb uns altres no. Però en el cas que el gos tinga un problema de comportament “la millor recomanació és acudir a un especialista en etologia”.

Si el gos adult és poc sociable, s’hauria d’acudir a un veterinari especialista en etologia que segurament li recomana fer un contra condicionament i una dessensibilització sistemàtica. “Això significa intentar associar alguna cosa que al gos li resulta *aversivo (en aquest cas la presència d’altres gossos) a una cosa positiva (normalment mitjançant el menjar o el joc)”.

“Amb aquest mètode, el gos anirà associant la presència d’altres gossos a una cosa positiva. Més endavant i, a poc a poc, s’haurien d’anar reduint les distàncies, prioritzant sempre les relacions de qualitat. En qualsevol cas, si el nostre gos adult és poc sociable, hem d’acudir sempre a un veterinari expert en etologia perquè ens ajude a abordar el problema” comenta *Bruna *Fernandes.

EDUCACIÓ I CONDICIÓ CORPORAL: COM SEGUIR HÀBITS SALUDABLES DES DEL PRIMER DIA

Durant l’etapa de cadell sens dubte l’educació juga un paper clau per al seu futur benestar, però també és fonamental cuidar l’alimentació i la condició corporal. Així es contribueix també al seu correcte desenvolupament i a la seua qualitat de vida futura. Seguir uns hàbits saludables des del principi és clau, entre altres coses perquè moltes vegades l’entrenament d’un cadell pot implicar un desequilibri en l’alimentació.

Entre els consells per a seguir uns hàbits saludables des del primer dia destacat per l’especialista, l’experta recomana una alimentació adequada. “A l’hora de triar l’aliment adequat per al nostre cadell, hem de tindre en compte la raça o grandària, edat, possibles patologies o sensibilitats i si està esterilitzat o no”.

Quant a la ració diària recomanada, el més recomanable és pesar amb bàscula la ració per a evitar un excés de quantitat i respectar-la. En el cas dels gossos, es pot dividir en dues o tres preses per a afavorir la sensació de sacietat.

D’altra banda, indica que “hem d’intentar premiar-los amb el seu propi aliment, restant-lo sempre de la seua ració diària, i començar a buscar alternatives com a carícies, manyagues o moments de joc. Això és especialment important durant l’etapa de cadell, ja que és quan dedicarem molt temps a l’educació del nostre gos”.

L’exercici físic és un altre aspecte subratllat per l’especialista. “És important que la mascota tinga un ritme de vida actiu. En el cas dels gossos és més “evident” a causa de la necessitat que tenen de passejar. No obstant això, els passejos han de ser prou llargs i adaptats a les necessitats de cada gos com per a considerar-se activitat física. Així mateix, és recomanable que vagen acompanyats de jocs en l’exterior i, si pot ser amb altres gossos, millor”.

Finalment, suggereix revisar la condició corporal i el desenvolupament de l’animal. Durant l’etapa de cadell, les visites al veterinari són més freqüents. En elles, a més de revisar el pes i la condició corporal, “el veterinari podrà verificar que el seu desenvolupament és conforme a les corbes de creixement”.

Igualment, el veterinari podrà “assessorar-nos també sobre quin és l’aliment que necessita en cadascuna de les seues etapes, així com la ració diària recomanada. Les visites al veterinari han de mantindre’s al llarg de tota la vida de la nostra mascota, tant per a comprovar la seua condició corporal i assegurar-nos que es troba sempre en un pes saludable, com per a previndre i diagnosticar qualsevol patologia”.