• +34 680 20 90 56
  • cvamics@gmail.com
  • Carrer Duc de Calàbria, 1, 46800 Xàtiva, Valencia
Sin categoría
Experts adverteixen de nous riscos per al linx ibèric

Experts adverteixen de nous riscos per al linx ibèric

Investigadors de la Universitat de Còrdova (UCO) adverteixen de la necessitat d’adaptar les menjadores dels ocells necròfags (muladares) per a evitar que el linx ibèric adquirisca patògens transmesos per consum de subproductes d’espècies cinegètiques.

Un equip d’investigació integrat per membres del Grup d’Investigació en Sanitat Animal i Zoonosi (*GISAZ) de la *UCO recomana, en un article publicat recentment, que els recintes barrats en els quals es depositen subproductes d’animals que s’han caçat en munteries, les denominades menjadores d’ocells necròfags o *muladares, s’adapten per a impedir l’accés dels linxs ibèrics, a causa de les seues habilitats de grimpar o saltar. Això permetrà fer un pas més en la protecció del felí més amenaçat del món.


Els subproductes d’origen animal no destinats a consum humà (*SANDACH) procedents d’espècies cinegètiques de caça major que es troben en els *muladares són sotmesos a una inspecció veterinària per a avaluar la possible presència de lesions macroscòpiques compatibles amb processos *infectocontagiosos. No obstant això, alguns animals poden ser portadors de patògens transmissibles que no es veuen a simple vista i suposen un risc sanitari per a altres mamífers que els puguen consumir, com el linx. Segons explica l’investigador del grup *GISAZ Moisés Gonzálvez, “els linxs tenen accés en els *muladares a uns subproductes que, eventualment, podrien tindre patògens que es transmeten a través del seu consum, alguns dels quals ja han sigut associats a casos de mortalitat en aquesta espècie”.


Els “muladares” compten amb tanques per a evitar l’accés de mamífers al seu interior, limitant el risc de transmissió de patògens. La normativa actual de la Junta d’Andalusia estableix que, “per raons de sanitat animal, els *muladares hauran d’impedir de manera permanent l’accés de senglars, raboses i gossos”.

Per a això, continua la norma, “el recinte es tancarà perimetralment mitjançant una malla cinegètica de quadre xicotet i altura suficient que evite l’entrada dels citats animals”. En principi, i a causa d’aqueixa malla, només els ocells carronyers com els voltors, poden accedir als *muladares. No obstant això, les particulars habilitats físiques dels linxs els permeten saltar la tanca i accedir als subproductes que hi ha dins

Els autors expliquen en l’article que la necessitat d’adaptar els *muladares a les habilitats dels linxs es fa evident per diversos motius. En primer lloc, perquè els linxs s’han vist obligats a buscar una alternativa alimentosa en cadàvers d’ungulats silvestres. Això es deu al fet que les poblacions de conill silvestre, el seu principal presa, han disminuït considerablement en les últimes dècades degut, entre altres causes, a la degradació de l’hàbitat i a malalties com la *mixomatosis o la malaltia vírica hemorràgica. Per això, el linx, encara que és considerat un depredador especialista de conills, també ha desenvolupat un comportament carronyer oportunista. “Però una cosa és menjar un cadàver de manera esporàdica i una altra accedir a un *muladar on hi ha una gran quantitat de subproductes d’ungulats”, sosté Gonzálvez. A més, l’actual expansió del linx en la península ibèrica, així com l’increment de les poblacions d’ungulats silvestres, facilita que les trobades entre aquests felins i els subproductes d’ungulats puguen ser cada vegada més freqüents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *