Provada amb èxit una injecció per a esterilitzar gates de manera permanent

Un projecte estatunidenc aconsegueix castrar durant quatre anys a sis felines amb una única burxada i obri una via alternativa a la cirurgia.

Els veterinaris recomanen esterilitzar als gats, tant per a conviure amb ells (el zel pot ser molt molest), com per a evitar que patisquen algunes patologies que sorgeixen quan no es reprodueixen. També és el pla que es contempla en la llei de benestar animal, que parla del mètode CER (captura, esterilització i retorn), per a controlar les colònies felines i evitar que es massifiquen. Aquest dimarts, la revista Nature Communications ha publicat un article amb els primers resultats d’una injecció desenvolupada als Estats Units per a esterilitzar gates. Els investigadors han utilitzat un virus per a introduir una hormona, anomenada antimülleriana (HAM), en l’organisme d’aquests animals per a inhibir l’ovulació i evitar la gestació.

L’estudi es va dur a terme amb nou gates, sis tractades i tres com a grup de control. Les primeres dades mostren l’eficàcia d’aquest mètode i obrin una via alternativa a la cirurgia. Cap de les gates tractades es va quedar prenyada i tampoc s’han observat efectes secundaris quatre anys després de la prova, alguna cosa que no ha sorprés els investigadors, com explica l’autor principal de l’estudi, William Swansson: “Es tracta d’una proteïna natural, que ja produeixen les femelles”. La concentració de l’hormona a nivells més elevats del normal és el que frena l’ovulació.

Fins i tot s’ha observat un possible efecte protector enfront de patologies com la hiperplàsia endometrial quística (una alteració de l’endometri) i la piómetra (una infecció de la matriu). Swansson, del Zoològic i Jardí Botànic de Cincinnati (els EUA), ho atribueix a la supressió de l’ovulació i la successiva menor producció de progesterona, que està molt relacionada amb el desenvolupament aquestes malalties. Quatre anys després, les gates continuen expressant un nivell de HAM més elevat del normal, alguna cosa que l’investigador considera un bon senyal.

Els mètodes disponibles actualment per a castrar a les gates són mèdics i quirúrgics. En el primer grup es troben els tractaments hormonals, que inhibeixen la reproducció durant un període de temps determinat, però poden tindre efectes secundaris a llarg termini, com explica Raquel González, coautora del treball. Alguns, com els fàrmacs amb progesterona, només poden utilitzar-se en ocasions puntuals. També existeixen implants de deslorelina, una substància que a llarg termini regula l’hipotàlem per a disminuir la producció d’hormones que influeixen en la maduració i producció d’òvuls, afig la veterinària.

González, que està especialitzada en reproducció, explica que l’única opció permanent és la cirurgia i consisteix en una ovariohisterectomía (extracció d’úter i ovaris) o una ovariectomía (extracció només d’ovaris). Però, com tot procés quirúrgic, implica uns riscos i una recuperació. Fins i tot pot modificar el seu comportament. Si es fa a edats molt primerenques, les pot tornar més tímides i fugisseres, afig Joaquín Cerdeira, especialista en reproducció de xicotets animals i professor de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), que no ha participat en el projecte.

L’objectiu dels investigadors és que la injecció es convertisca en una alternativa a la intervenció quirúrgica, per a així poder castrar a les gates de manera permanent amb una sola dosi. No obstant això, reconeixen que encara queda molta faena per davant. Laura Abril, investigadora postdoctoral en la facultat de Veterinària de la Universitat de Múrcia, que no ha col·laborat en l’estudi de Nature Communications, sosté que és necessària una mostra major. “Seria interessant saber si jo utilitze aquest mètode amb la meua gata, en 10 anys li pot produir càncer d’ovari, per exemple”, afig.

El professor de la UCM també creu que la mostra és insuficient, encara que reconeix que és un projecte “molt nou i prometedor”. Swansson, per part seua, aclareix que l’objectiu d’aquest assaig era usar pocs animals per a assegurar-se que podria funcionar abans de començar a treballar amb un número major.

Encara que cap de les gates es va quedar prenyada, dues d’elles sí que van tindre comportament reproductiu en els dos assajos de reproducció que van fer als huit i als 20 mesos de la injecció. L’autor no es mostra preocupat per això i l’atribueix a la variabilitat individual. En cadascuna de les femelles pot variar la quantitat d’hormona que entra en l’organisme i que després elles produeixen, i fins i tot “és possible que hi haja algunes respostes immunitàries en les gates que podrien afectar [al resultat]”, diu el científic.

Cerdeira creu que ara l’important és descobrir si és o no reversible i a partir de quina edat seria recomanable aplicar-ho, una cosa en la qual està d’acord *Swansson. Perquè funcione, l’expressió de HAM ha de continuar elevada i, de moment, tres anys després segueix així. L’autor el qualifica com una troballa “molt bona”, però han d’assegurar-se que això es manté durant almenys cinc o deu anys. “Si els nivells de proteïna cauen molt, és possible que tornen a ser fèrtils”, conclou. Les gates segueixen en observació i se’ls fan revisions rutinàries per a assegurar-se d’això i comprovar si desenvolupen efectes secundaris.
Control de les colònies.

Control de les colònies

En el món hi ha 600 milions de gats i el 80% d’ells no té amo, diu l’article de Nature Communications. Els gats salvatges, o els domèstics amb accés a l’exterior, suposen un autèntic problema per a la biodiversitat de l’entorn en el qual viuen, assegura Miguel Clavero, investigador de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), que també és independent de la investigació. En territoris com les Illes Canàries o les Illes Balears, on no tenen depredadors naturals, suposen un perill per a ocells i rèptils i fins i tot han provocat l’extinció d’alguna espècie autòctona, sentència Clavero. A més, també poden ser un risc per a la salut humana, ja que poden transmetre malalties com la toxoplasmosis, que només es dispersa a través de la seua femta.

Per aquests motius és tan necessari el control dels gats que viuen en colònies i de la resta que estan en llibertat, assenyala el ecólogo. Un dels objectius del projecte estatunidenc és poder contribuir al control d’animals, però Clavero creu que tindrà poc efecte en l’impacte que causen aquests felins en el seu entorn. Sosté que és molt difícil capturar a tots els gats que poden reproduir-se: “No hi ha un número concret que tu pugues esterilitzar i dir, ja està fet. Hi ha molts gats que no es deixen veure”.

No obstant això, l’investigador de EBD-CSIC sí que reconeix que pot ser un avanç per al benestar dels gats domèstics i per als de colònies que es deixen capturar. “Sempre és millor una injecció, que una operació amb una ferida oberta i després alliberar-los en el mitjà”, resumeix.